Tomba brigadistes internacionals soterrats a BenissaTal i com ja havíem anunciat, hem presentat en el ple ordinari de hui la moció que instava el govern de l’estat espanyol a impulsar el procés legislatiu pel que fa a la regulació de la situació creada davant l’abdicació del rei Juan Carlos I en el sentit d’aprofundir en la democratització de l’Estat i establir el principi d’elecció directa o a través dels seus representants de tots els càrrecs públics i institucionals, inclòs el cap de l’estat, per part de la ciutadania, garantint el principi d’igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes. Un procés que hauria de concloure necessàriament amb un referèndum perquè de manera lliure i directa la ciutadania puga decidir sobre els canvis en l’ordenament jurídic que aquesta proposta requereix.

Finalment, els vots en contra dels grups municipals del PP, del PSD i de tres regidors del PSOE, junt amb l’abstenció del CIBE, han impedit que la moció que demanava una major democratització de l’estat espanyol prosperara, rebent només els vots del nostre portaveu, Xavi Tro, i dels regidors del PSOE, Toni Lorente i Maria Dolores Luna.

En el debat de la mateixa, ha estat clara i contundent l’oposició constitucionalista a la moció que ha fet el PP, i molt ambigua la del portaveu del PSOE, Vicent Cabrera, que ha fet autèntics malabarismes dialèctics per justificar el seu vot. Per la nostra banda, el portaveu valencianista de la coalició Compromís a l’Ajuntament de Benissa, ha incidit que la tan anomenada Constitució Espanyola a la que sempre es fa referència es va votar fa vora 36 anys, l’any 1978, que només els que a dia de hui tenen més de 54 anys la van votar, i això significa la tercera part de la gent que viu ara mateix a l’estat espanyol i que per tant no representa ja a bona part de la ciutadania, constitució que quan li ha convingut al PP i al PSOE si que han modificat sense cap tipus de problema. També s’ha referit al missatge de les urnes als dos partits del bipartidisme en les passades eleccions europees, on la gent clarament va optar, o per l’abstenció, o per opcions que com la nostra, defensem ampliar la democràcia participativa per mig de referèndums i la màxima implicació i participació de les persones en la vida pública i on la ciutadania puga opinar i votar sempre que calga, com per exemple per prendre decisions tan importants com aquesta, decidir que el cap de l’Estat es trie democràticament i no per drets dinàstics. Finalment ha acabat la seua intervenció defensant a tots aquells ciutadans que com ell, els agradaria deixar de ser súbdits per passar a ser ciutadans totalment lliures.