Just a principis d’aquest any que encara ja el seu final, concretament el 7 de gener del 2015, el setmanari satíric francès Charlie Hebdo va ser víctima d’un greu atemptat en el que dos terroristes jihadistes entraren en les seues oficines i mataren 12 persones que treballaven allí. Aquest fet tant abominable, com no podia ser d’altra manera, es va escampar ràpidament com la pólvora per tot el planeta, i quasi de manera immediata, tant per l’extrema gravetat dels fets i gràcies també a les xarxes socials és va convertir en poc temps en un enèrgic crit en defensa de la llibertat d’expressió. Qui no recorda el crit de ràbia i d’impotència contra la barbàrie, però també crit a favor del dret a la llibertat d’expressar lliurement els teus pensaments? Qui no recorda Je suis Charlie.
Aquest dret ve també recollit en eixa Constitució Espanyola que no hem votat la majoria dels ciutadans de l’estat espanyol però que continua vigent i pràcticament igual que quan es va aprovar en aquell llunyà any 1978, concretament el seu article 20 diu:
1. Se reconocen y protegen los derechos:
a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
b) A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.
c) A la libertad de cátedra.
d) A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.
2. El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa.
3. La ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España.
4. Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.
5. Sólo podrá acordarse el secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de información en virtud de resolución judicial.
Deia també el científic estatunidenc Noam Chomsky que si no estem a favor de la llibertat d’expressió d’aquells a qui menyspreem, vol dir que no estem a favor de la llibertat d’expressió en cap cas, i ahir, en la Junta de Govern es van viure dos episodis relacionats amb el que jo entenc són clars atacs a aquestos drets, d’una banda l’intent per a que el portaveu del grup municipal socialista, Manolo Juan, és retracte de part d’allò que va dir en un recent article d’opinió titulat “Comença un nou curs polític”, mal anem si es pretén coartar la llibertat d’expressió d’un membre de la corporació municipal i si no sabem encaixar com cal les crítiques que van conjuntament amb el càrrec que tenim o per formar part d’una candidatura política, ja siga encapçalant-la de número 1, tancant-la de número 17, o anant en els llocs de reserva.
L’altre acord va ser transmetre als serveis jurídics de l’Ajuntament que investiguen si els continguts del blog satíric de política local “De la plaça del portal” són constitutius de delicte i emprendre les accions judicials necessàries. Sembla que la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda per tots els demòcrates despectivament com la Llei Mordassa aprovada recentment amb la majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats ha aterrat de ple a Benissa.
Tinc ben clar que amordassar boques de membres de la corporació municipal i intentar fer callar accions crítiques que es porten a terme des de la societat civil no són el que a Benissa li fa falta ni el que els benissers necessiten, amb tants problemes greus que hi ha per solucionar i tantes coses importants per fer no es això el que la societat benissera espera de nosaltres. I sobre aquest tema vull deixar ben clara la meua postura de reivindicació ferma i absoluta a la llibertat d’expressió que ahir es va intentar coartar a la Junta de Govern amb els vots favorables del PP i Ciudadanos, motiu de sobra pel qual cal demostrar la solidesa d’aquestos valors ja que atacar aquesta llibertat és atacar els valors i pilars fonamentals de la nostra civilització i un dels drets bàsics de la societat en la que vivim.
Ja per finalitzar aprofite una altra cita, aquesta atribuïda al filosof francès Voltaire, i la faig meua: No estic d’acord amb el que diu, però defensaria fins a la mort el seu dret a dir-ho.