D’ací exactament un mes, el 21 de juny, és el pròxim solstici d’estiu, origen pagà del culte al Sol de la nit de Sant Joan que va del 23 al 24 de juny, la nit més curta de l’any i una festa molt arrelada a les nostres terres en la que és costum que la gent trega tota classe de coses velles per cremar, apilant-les, per a quan toquen les dotze de la nit s’encenga la tradicional foguera al voltant de la qual es fa la festa, foguera que anirà sent botada segons l’atreviment i l’agilitat de les cames de cada un per acabar banyant-se els peus o si la temperatura ho permet també fins a capbussar el cap en la nostra preciosa platja de La Fustera que registra eixa nit un oberbooking com en cap altre dia o nit de l’any.
Uns dies després, el diumenge 26, a punt d’arribar a la festivitat de Sant Pere i les seues festes de moros i cristians a Benissa, els ciutadans espanyols majors de 18 anys tornem a estar cridats a les urnes per triar el pròxim President i el govern d’Espanya, després de patir també una nova campanya electoral que arrancarà el pròxim 10 de juny i que durarà com sempre dues setmanes que se’ns faran a molts interminables, i sobretot cares, molt cares, recordem que les anteriors, les generals del 20 de desembre passat, van suposar una despesa en les arques públiques de 130 milions d’euros sense contar la campanya electoral de cada partit, en les que el PP va gastar 12 milions d’euros, el PSOE 9, Ciudadanos 4, Podemos 3,6 i IU 2,5, una despesa totalment excessiva i innecessària.
També només d’ací a tres dies, el pròxim 24 de maig, es compleix un any de les passades eleccions locals i autonòmiques, unes eleccions, les que donen accés al Palau de la Generalitat i a la Presidència de les Corts, que tot i guanyar-les el PP amb clara majoria però insuficient, significaven el canvi de govern que tots esperàvem a l’arribar a un acord postelectoral, entre el PSOE, Compromís i Podemos convertint al candidat socialista, Ximo Puig, en el nou President de la Generalitat després de vint anys de governs del PP baix les Presidències de Zaplana, Olivas, Camps i Fabra, a veure quin de tots pitjor. A Benissa, també guanyava el PP les eleccions municipals i com ja sabeu de sobra, tot i la bona voluntat d’alguns per tal d’arribar a un acord postelectoral que propiciara un govern de canvi a Benissa i que impedira quatre anys més de govern del PP al nostre poble, ho està des de l’any 1999, no va poder ser per part dels qui no tenien cap voluntat de canviar les coses, després d’interminables reunions, d’unes negociacions públiques i d’un dissabte, el de 13 de juny del 2015 on es va materialitzar de nou un govern conservador per a Benissa per als pròxims 4 anys a diferència de la majoria de pobles i ciutats valencians, amb la conseqüència de tindre de nou un govern sense idees i amb total inacció que condemna al nostre poble a perdre quatre anys importantíssims i vitals per poder començar el canvi que ens cal i que va demanar la societat benissera amb la col·laboració del nou govern valencià i esperem amb la del nou govern espanyol que isca de les urnes el pròxim 26 de juny, sí els principals actors, aquesta vegada sí, no es miren tant el melic, deixen de costat els seus interessos personals i partidistes de banda i són capaços d’arribar a un acord de govern.
Tornant a la campanya electoral que ve, o a la passada que va acabar en les eleccions generals del 20 de desembre, es sentia molt allò de nova i vella política, terme que com tot, com les coses velles que cremem la nit de Sant Joan ja ha quedat obsolet, perquè recordem que tot el que és nou acaba fent-se vell, el pas del temps és inexorable per a tots i per a tot, no debades per exemple la primera diputada trànsfuga d’aquesta legislatura en les Corts Valencianes, és Covadonga Peremarch, diputada de Podemos, ja expulsada del seu grup parlamentari, també sonat va ser el cas de la regidora trànsfuga de l’Ajuntament d’Alacant, Nerea Belmonte, també de Podemos i també expulsada de la plataforma electoral Guanyar Alacant. Pel que jo en pregunte? Això que seria, nova o vella política? O imagineu-se que tinguérem que prescindir de la que segurament és la millor política que ha passat per les Corts, Mònica Oltra, perquè porta de diputada des del 2007. Per a mi, sincerament allò de nou o vell m’importa poc, el que a mi m’agrada realment i el que volen els ciutadans és el bo i no el roin, que els polítics facen roïna o bona política, eixa és la vertadera dicotomia, i sobretot que els nostres representants polítics actuen amb valentia i complint amb les promeses donades, la primera oferir un canvi i acabant oferint que res canvie com hem vist massa vegades últimament.
Doncs bé, davant de tot això, jo reivindique la coherència, l’honestedat, el treball fet, l’ètica personal, la humilitat, la capacitat d’arribar a consensos i acords, amb altura de mires, la trajectòria ideològica i l’experiència dels qui han fet política tota la seua vida, ja siga en moviments socials, culturals, ecologistes, en sindicats de classe o en organitzacions polítiques, sobretot si són partits xicotets, reivindique a tota eixa gent que ha fet bona política els últims anys, tota la seua vida, amb pocs mitjans, quan bufava el vent en contra, només guiats amb la il·lusió per millorar la nostra societat, els nostres municipis i el nostre país, de la gent que ha fet política amb el cor fins i tot quan tot els era desfavorable, això és POLÍTICA amb majúscules, siga vella o nova, però sobretot BONA, política feta com sempre #AmbValentia.
Xavi Tro, militant valencianista des de sempre, ara també regidor de Compromís a l’Ajuntament de Benissa.