Guanyar fent trampes*
*Article d’opinió de Xavi Tro, portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Benissa
A finals de setembre de 1988 estaven celebrant-se els XXIV Jocs Olímpics en Seül (Corea del Sud), tenia jo en aquells moments nomes 14 anys de plena adolescència, però recorde com si fora ara aquella final dels 100 metres llisos, la prova reina d’uns jocs olímpics, on l’atleta canadenc Ben Johnson guanyava entrant a meta amb el puny alçat a ni més ni menys que al fill del vent, l’atleta nord-americà Carl Lewis en un temps de nomes 9,79 segons. Per mi va ser una alegria, no se perquè però sempre he anat amb els atletes o equips que han competit contra la primera potència mundial en tot, els EEUU. Uns dies després tots aquells jovenets que volíem emular aquelles gestes esportives ens lamentàvem de que Ben Johnson guanyarà fent trampes després de donar positiu en un control antidopatge i de manera merescuda se li van retirar les dos medalles d’or que havia guanyat. Trobe que a partir d’aquell dia vaig avorrir completament els tramposos.
En el dur esport que es la vida diària el Partit Popular porta governant-nos i fent-nos patir als valencians des de l’any 1995, enguany fa ni més ni menys que 19 anys, des d’aquell moment han sigut els nostres “Molt Honorables Presidents”, Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps i Alberto Fabra, tots ells de més que dubtosa reputació, tots ells implicats en mil i un escàndols de corrupció, cap d’ells amb el més mínim sentiment de valencianisme, ni interès de fer i convertir la nostra terra en allò que es mereix ser de veritat, incapaços totalment de treballar per i a favor d’una terra com la nostra, de revertir la situació de greu crisi econòmica en la que estem ben immersos, ni de liderar a la majoria de la societat valenciana que nomes vol treballar i viure honradament, ni de convertir al poble valencià en una comunitat que vertaderament lidere els pobles d’Europa. Potencial, infraestructura i bon equip en tenim de sobra i molt ben preparat, llàstima que qui ha de dirigir el vaixell no estiga a l’alçada de les circumstàncies. En fi, 19 anys de governs del PP on els corruptes i els lladres han campat a les seues amples.
No cal pensar massa noms, ni casos de corrupció, ni els llocs on s’han tirat els nostres diners, en segons ens venen a la ment, Rafael Blasco, Juan Cotino, Ricardo Costa, Milagrosa Martinez, Vicente Rambla o Carlos Fabra, Gurtel, Brugal, Bárcenas, Targetes Black o Púnica, Fòrmula 1, Aeroport peatonal de Castelló, el Palau de les Arts, visites papals, per enviar, els pocs que no han robat a algun conter al seu nom en un banc de Suïssa.
Durant aquestos 19 anys de vertader calvari, la pregunta que m’han fet una i mil vegades i que m’he fet jo mateix tantes i tantes vegades era: Com continuen guanyant eleccions? Fa uns anys no sabia que contestar, des de ja fa temps se la resposta, guanyen les eleccions fent trampes. Guanyaven (i utilitze el passat perquè estic segur que més mai guanyaran) perquè tenen tot un entramat d’amiguisme i corrupteles ben organitzat dins del partit, ho sabem pel seu mateix gerent i tresorer, el senador Luis Bárcenas que pagava en diners negres i sobresous a bona part dels càrrecs públics del Partit Popular, ho sabem pels seus innumerables casos de corrupció, bona part d’ells amb un nexe comú, el finançament il·legal del PP a costa dels diners de tots, ho sabem per les seues amistats, per eixos amics dels que la gent honrada fugim i dels que a ells tant els agrada rodejar-se, “amistats perilloses”, com Alvaro Pérez “el Bigotes”, Francisco Correa, Alejandro de Pedro, o eixos grans empresaris de més que dubtosa honorabilitat que volen guanyar diners a tota costa i a costa nostra, gent com Bernie Ecclestone el magnat de la Formula 1 que passejava a Rita i a Camps en Ferrari, la vergonya dels arquitectes del món, Santiago Calatrava, o el amo i senyor d’Alacant, Enrique Ortiz, l’amiguet de Sonia Castedo, empresari que per cert coneix molt bé també Juan Bautista Rosselló ja que va treballar per a ell. A vegades, es veritat, costa distingir quin es el càrrec públic del PP, qui són els conseguidors, quins són les amistats perilloses i quins els grans empresaris i professionals de dubtosa honorabilitat. La veritat es que amb el PP hem aprés tants noms de mafiosos que necessàriament han de passar per la presó perquè han robat tant i tant, tants noms de casos de corrupció, alguns d’ells vertaderament curiosos i tants noms d’indesitjables que podríem fer un llistat interminable, però jo, que sempre vull vore el got mig ple, continue pensant que els valencians som un poble amb un potencial increïble, i que si volem, serem capaços encara de ser el que realment ens mereixem ser. Però hem de tindre clara una cosa, un poble que vota a corruptes, es còmplice d’eixos governs. Afortunadament, com cantava Raimon .. nosaltres no som d’eixe món.
L’any que ve, el 2015 farà 20 anys que el Partit Popular governa la Generalitat Valenciana, i jo, que faré 20 anys que tinc 20 anys, vore en primera persona, igual que tots vostès, la fi d’aquell partit que guanyava les eleccions fent trampes, i es que, estic segur, que tant vostès com jo hem avorrit completament els tramposos, al contrari d’ells ens agrada el joc net, perquè a més, en l’esport quan guanyes fent trampes et lleven les medalles, però ara qui ens torna els 20 anys que ens ha robat el Partit Popular?
Francesc Xavier Tro
Portaveu del grup municipal Compromís a l’Ajuntament de Benissa