Posicionament de Compromís per Benissa a les indemnitzacions de les regidores i regidors de l’oposició
La tasca de l’oposició és fiscalitzar i controlar el govern, però també, fer propostes i esmenes, és a dir, el que en llenguatge col·loquial coneixem com treballar pel poble.
Per a fer aquesta feina existeixen uns òrgans col·legiats on l’oposició assistim i presentem les nostres propostes o esmenem les propostes dels altres grups, sobretot les del govern. Els òrgans col·legiats de l’ajuntament on estem representats els grups de l’oposició, són les Comissions Informatives, les Messes de Contractació (no totes, per què l’oposició hem de turnar-nos l’assistència, per llei), les Messes de Negociació i els Plenaris.
Per tal d’assistir a les comissions, messes i plenaris, les regidores i regidors de l’oposició (també algunes del govern, si no tenen dedicació) hem de demanar permís al treball i després demanar el corresponent justificant d’assistència (com fem quan demanem permís a la faena per anar al metge). Qui treballa per a l’administració o és autònom/a, ho te bastant fàcil, però per a les regidores i regidors que treballen al sector privat, és molt difícil per no dir que és pràcticament impossible. Per aquest motiu, rebem una indemnització per assistència (és clar que qui no treballa, no té cap problema en assistir-hi).
De moment, no existeix cap normativa que regule aquestes indemnitzacions però sí hi ha una norma universal que és el Sentit Comú i l’Ètica.
A Compromís per Benissa defensarem sempre la dignificació de la tasca de l’oposició. Creiem fermament que un ajuntament (i qualsevol altra administració) ha de permetre que l’oposició fem la nostra tasca de control i fiscalització del govern però, a més a més, que la puguem exercir amb dignitat, com un dels pilars bàsics d’una societat avançada
El passat 5 de juliol es va celebrat un plenari extraordinari on el govern del PP va retre compte de la distribució de tinences d’alcaldia, delegacions de regidories i la proposta de dedicacions (salaris) d’algunes regidores i regidors del govern, així com la proposta de lesindemnitzacions per l’assistència als òrgans col·legiats (comissions, messes i plenaris) que hem esmentat abans, i que percebem l’oposició i, també, les regidores i regidors del govern que no tenen dedicació.
En aquest punt, la nostra regidora i portaveu del Grup Municipal Compromís per Benissa, Mari Carme Ronda, es va abstindre. Perquè?
Per coherència, ètica política i honestedat. Per què Compromís defensem el mateix quan governem i quan estem a l’oposició. No fem com altres. El que no volem per a nosaltres, no ho volem ni li ho desitgem a ningú.
Com va explicar Mari Carme abans d’emetre el vot, el govern del PP no ens havia donat veu ni vot, no ens havia fet partíceps ni havia consensuat amb Compromís (creiem que tampoc amb la resta de l’oposició) les dedicacions, ni les indemnitzacions. No vàrem poder decidir com havien de ser, si havien de ser iguals, majors o menors o, pel contrari no haver-ne. Per aquest motiu, com hem dit abans, el vot més coherent no podia ser altre que l’abstenció. No estem en contra de les indemnitzacions però tampoc a favor d’una proposta que havia decidit unilateralment el govern del PP.
A Compromís som conscients que el govern del PP a Benissa té majoria absoluta i traurà endavant tot el que vulga (i més). Però açò no ens autoritza a actuar de manera hipòcrita i deslleial als nostres principis ètics.
Creiem que votar en contra, quedar bé davant la societat, sense haver presentat cap esmena diferent, i sabent a priori que el PP anava a aprovar-ho, i després assistir als òrgans col·legiats i cobrar la indemnització per assistència que ha aprovat el PP, és senzillament un acte d’hipocresia amb majúscules. Per a ser conseqüent i coherent amb el vot en contra de les indemnitzacions emès al plenari haurà d’anar acompanyat de la renúncia a cobrar eixa indemnització, no?
En política “tot no val” i s’ha de ser conseqüent amb les decisions preses i no “tirar merda” o voler desprestigiar a qui actua de manera coherent i conseqüent, tant al govern com a l’oposició.