Cantaven Los Tres Sudamericanos allà pels finals dels anys 60 allò de Tres cosas hay en la vida: salud, dinero y amor. El que tenga esas tres cosas que le de gracias a Dios. Pues, con ellas uno vive libre de preocupación …, com que no es cosa d’un regidor parlar d’amor, excepte quan tens l’oportunitat de casar una parella que t’ho demana, sent aquesta de les coses més gratificants que porta la condició de servidor de la cosa pública, i de vida i salut ja n’hem parlat moltes voltes referint-nos a la irresponsable i nefasta gestió de Marina Salut amb el nostre dret a tindre una sanitat pública, gratuïta i universal, ens centrarem en els diners. Assumpte que també hem abordat moltes vegades, tant a l’hora de pagar impostos i tasses, però sobretot de l’única manera que tenim la gent normal d’aconseguir-los, que no es altra que treballant, el que ens condueix al dret al treball que arreplega l’article 35 de la Constitución Española que ens diu allò tan bonic de: Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo. Llàstima que tots aquells que defensen a ultrança la constitució i només la modifiquen per encara posar-li la vida més difícil als ciutadans no tinguen en conter el que porta escrit dins i sembla que només es centren en el llom i les tapes del llibre en qüestió.
En eixe sentit tampoc cal recordar totes les animalades que ens conta el President del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, hui mateix en el Debat de l’Estat de la Nació o cada vegada que parla sobre el drama de l’atur en l’estat espanyol, demostrant que l’únic interès que te en este tema, el que més importància li donen els ciutadans, es maquillar les xifres de les persones desempleades, donant xifres triomfalistes, de finals de la crisi, obviant que en aquest passat mes de gener va pujar la xifra de l’atur a 78.000 desempleats més, arribant a l’estat espanyol a 4.525.291 persones que no tenen treball, i quasi 200.000 afiliats menys a la Seguretat Social, a més, dels molts ciutadans que tot i tindre un treball, al ser tan precari, no poden arribar a final de mes. Les dades a la nostra comarca són també terribles, a la marina alta si ens fixem en l’any que acabem de dir adéu, el 2014, amb una població de 178.052 habitants tenim nomes 43.097 afiliats a la Seguretat Social, mentre hi han més de 15.000 persones amb edat de treballar i que no poden, a més de 13.000 persones majors ja de 65 anys.
Sembla que eixa curiosa manera d’operar i afrontar els problemes esta ben arrelada dins dels membres del Partit Popular, i el mes passat, l’alcalde Juan Bautista Rosselló, es mostrava satisfet de la taxa de desocupació registrada a Benissa que ens deixa en el mes de gener 877 benisseres i benissers que no tenen cap lloc de treball amb tot el que això significa, amb 900 persones majors de 65 anys i només amb 2.892 afiliats a la Seguretat Social en una població amb 11.572 habitants. Xifra aquesta última que ha baixat considerablement, concretament 2360 habitants respecte les dades de l’any 2013 en què Benissa comptava amb 13.932 habitants. En part a que molts dels nostres joves han tingut que anar-se’n fora perquè no troben ací cap lloc de treball.
Una satisfacció, la de l’actual alcalde de Benissa, que a mi particularment en sembla cruel i difícil de digerir, si tenim en conter que a maig del 2011, en les últimes eleccions locals, la xifra era de 860, 17 desempleats menys que ara mateix, i això que com ja he dit abans el padró de Benissa ha baixat d’una manera molt significativa. A diferència de vostè, senyor Rosselló, les dones i els homes de Compromís mai ens sentirem satisfets mentre haja un sol benisser sense l’oportunitat de tindre un lloc de treball digne. Per això, si Compromís està en el pròxim govern de l’Ajuntament de Benissa conscients com som de que l’elevada taxa de desocupació és una de les coses que més preocupen als veïns i veïnes del nostre municipi, farem el possible per buscar una solució contundent, ja que no ens val la creació de treballs precaris, pel que amb una Regidoria de Creació d’Ocupació ben gestionada i amb ganes de buscar possibles solucions de manera conjunta i ben coordinada amb el CREAMA, l’ACEB (Associació de Comerciants i Empresaris de Benissa), el SERVEF, l’UNED, les organitzacions sindicals i l’IES Josep Iborra, caldrà analitzar les necessitats específiques del nostre municipi, buscar les tendències actuals, crear borses de treball, potenciar la formació o analitzar les possibilitats de futur, la creació d’un viver d’empreses o l’afavoriment del comerç, els treballadors autònoms i l’industria local del nostre poble, així com captar vies de finançament i possibles subvencions seran vitals, tot això amb un Ajuntament com el nostre dispost a tot per fer de la lluita contra la desocupació el primer i principal objectiu a batre, i en el que jugaria un paper molt important ja que hauria d’afavorir i potenciar la creació de noves empreses i el manteniment de les actuals, agilitzant la burocràcia, reduint les taxes i els impostos, i, sobretot, aportant seguretat jurídica.
En eixe sentit, no deixa de ser curiós, que en desembre passat, en el ple de debat dels pressupostos municipals d’enguany per a l’Ajuntament de Benissa, el senyor alcalde ens va dir sense cap tipus de vergonya als portaveus dels partits de l’oposició allò tan recurrent de: els que no saben que passa a Benissa son vostès … Afortunadament (i parle en completa ironia) sembla que tenim un alcalde i un equip de govern que viu a peu de carrer, que esta al costat dels benissers amb problemes, i amb una realimentació o feedback constant i continuat en la ciutadania benissera, i per tant si que sap molt bé i es perfectament coneixedor de el que passa a Benissa. Tindran el mateix feedback amb tots aquells que difícilment arriben a final de mes? En el pròxim mes de maig ho sabrem.
*Article d’opinió de Xavi Tro, candidat de Compromís a l’alcaldia de l’Ajuntament de Benissa