El passat 12 de febrer es va inaugurar una exposició organitzada per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Benissa, dedicada al centenari de l’arribada del trenet a la Marina Alta que vam poder vore fins el passat 1 de març. Aquest tren, el que tots hem conegut popularment com el trenet de la marina, te molt a vore en la història del nostre poble, per a molts benissers de la meua generació ha format part del paisatge del nostre poble, mentre que per a les generacions anteriors a la meua ha sigut vital i tremendament necessari. A més, per als que hem viscut ben aprop d’ell, a tocar de les seues vies ha sigut part de les nostres vides. Guarde grans records per les hores que he passat dins dels seus vagons amb la seua lenta i particular velocitat pròpia de temps ja passats, més de dos hores si vas de Benissa a Alacant, concretament i tal com ja ens informa la pàgina web del TRAM, 134 menuts aproximadament, massa temps si es vol ser competitiu per a un estat europeu com el nostre i que te com a una de les principals fonts d’ingressos el turisme. Temps d’altres èpoques, temps que estan bé per als records de quan era un xiquet però que a dia de hui són una autentica vergonya, a més en un bitllet molt car per al servei que es dona.
L’exposició ha estat molt interessant per l’aportació d’objectes vinculats als tren que van des de les banderoles, xiulets, l’oficina del cap d’estació i molts documents històrics com, bitllets, contractes, plànols, tant de les diferents estacions, entre ells el de l’estació de Benissa, i sobretot, el dels ponts de tot l’itinerari, amb un total de 17 estructures que es mantenen en l’estat original, com no entre ells el nostre majestuós i espectacular pont del Quisi, i moltíssimes fotografies de la construcció d’aquestos. Molt interessant sobretot per a qui ha viscut tants estius de la seua vida al costat de la via i ben aprop de les basses d’un pont com el del Quisi, un dels molts símbols que tenim de la nostra Benissa i que tantes vegades ha estat fotografiat.
No podien faltar fotos del Limón Exprés, l’antic tren turístic, un tren d’antics vagons reciclats que s’anaven a desballestar pintats de color groc primer, i després en verd i marró, amb seients de fusta i balconets que recorria la línia de Benidorm a Gata a escassa velocitat per gaudir del paisatge. Des de fa un temps suspès de servei i fent-se malbé abandonat just al costat del peatge (altre que hem de pagar) de l’AP 7 de Sant Joan, una llàstima que amb el valor turístic que te aquest tren i tot el que podria donar no es reprenga la seua activitat en els mesos de la primavera i l’estiu. Jo el recorde passar ple de turistes i eixir corrent cap a la via per saludar-los i el conductor del tren fer sonar la botzina, agradables records i vivències que m’agradaria que repetiren els meus fills.
Un tren que ha format i espere que continue formant part de la nostra historia, no com la línia Carcaixent-Dénia que justament en aquest exposició em vaig assabentar que era més antiga que la de Alacant-Dénia i que en l’any 1884 arribava a la capital de la comarca i que com ja sabem malauradament no va arribar a complir els 100 anys, sent tancada l’any 1974. Des d’aquell moment ja han vingut i hem escoltat promeses i promeses continuades de reobertura de la línia, construcció d’una nova, promeses, promeses i més promeses… Mentrestant continuem tardant, ja siga via tren o autobús, mes de dos hores en anar a la ciutat d’Alacant, menys del que es tarda en tren d’Alacant a Madrid i continuem sense poder anar a València en tren. En fi, esperem que no celebrem els 150 anys del trenet de la marina i els nostres fills encara estiguen reclamant la connexió ferroviària amb la comarca de la safor i amb la nostra capital, València, i que els nostres records i somnis siguen també els seus però que es tornen realitat.
*Jaume Berenguer es el secretari local de Compromís per Benissa