El passat 24 de maig vaig assistir, ben acompanyat per altres membres del col·lectiu del BLOC de Benissa, a la conferència de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol que va fer a Dénia baix el títol València i Catalunya a l’Eix Mediterrani. Era la segona volta que tenia la sort d’escoltar a la persona que va presidir Catalunya durant 23 anys (del 1980 al 2003). I, de nou, no em va defraudar: amb la seua retòrica privilegiada i una memòria intacta difícil de trobar en una persona que ja ha passat els 80 anys, l’expresident es va posar a la butxaca a les 300 persones que vam omplir l’hotel. Prèviament també havien intervingut els representants de les entitats que van organitzar l’acte, Sonja Dietz en representació del Cercle d’Empresaris de la Marina Alta (CEDMA), Francisco Vives, President de JOVEMA (Joves Empresaris de la Marina Alta) i Eliseu Climent, President d’ACPV i membre de l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga. Precisament, el fet de que aquest acte estigués organitzat pel món empresarial de la nostra comarca era un dels atractius, que confirma que l’empresariat se sent traït, enganyat i frustrat amb els últims governs que hem patit al País Valencià amb el PP i al govern de Madrid el PSOE els últims anys i des de fa vora mig any el PP; uns governs, el d’ací i el d’allà, tremendament centralistes i que governen d’esquenes als interessos dels valencians, de tots, tant dels treballadors com dels empresaris, siguen de xicotetes i mitjanes empreses, com de les grans, ja que la marginació al que ens han sotmès i el fet de condemnar-nos a viure incomunicats amb l’Europa Central no ens deixar ser competitius, posant-nos en el vagó de cua per a eixir de la crisi i a patir un dels índexs més alts d’atur.
I es que l’injust repartiment dels fons públics que venen des de Madrid ens situa als valencians a la cua d’inversió mitjana estatal, i això incideix sobre la provisió de serveis als ciutadans i a les empreses d’inversions per part de les administracions locals; també inexplicablement els valencians seguim fora del mapa europeu amb un Eix Mediterrani que no arriba mai tot i que al Parlament Europeu es va aprovar fa ja algun temps que aquest eix es una infraestructura vital i prioritària a Europa. Però estem sense tren d’alta velocitat, ni de passatgers ni de mercaderies, que entre per França i passe per Barcelona, Tarragona, Castelló, València i Alacant, i amb una autopista de peatge més que amortitzada que encareix encara més l’exportació dels nostres productes, ambdós situacions que ofeguen els nostres ports, sobretot els d’Alacant i València. I si a tot això li sumem que els valencians ja no tenim entitats financeres pròpies perquè ens han espoliat el Banc de València, la CAM i BANCAIXA i per tant l’empresariat valencià no te ja cap suport econòmic, o que per acabar-ho d’adobar la terra mítica promesa pels últims Presidents de la Generalitat Valenciana, primer Zaplana, després Camps i ara Fabra ha acabat sent un infern gràcies a gent que amb les mans plenes, però amb guant blanc, ha esquilmat les nostres arques: gent com Calatrava, Ecclestone, Ripollés, Urdangarín, Olivas, Rato, el Bigotes, Correa, Gürtels, Brugals i un llarguíssim etcètera de personatges que ja coneixem, i això que per també de sobra coneguts, ometre els noms dels polítics que juntament amb aquestos personatges han deixat la nostra benvolguda terra a punt de ser intervinguda, curiosament la immensa majoria membres del Partit Popular.
Sembla que tot això ha propiciat que l’empresariat valencià (i ara si que parle de les grans empreses organitzades al voltant de l’Associació Valenciana d’Empresaris -AVE-) comença a adonar-se que amb aquestos governs i les seus actituds difícilment podrem eixir d’aquesta crisi econòmica que ens ofega. Gestos com el públic descontent mostrat per la CIERVAL arran els incompliments de la Generalitat Valenciana, del mateix president de l’AVE Vicente Boluda demanant al Consell mesures per a incentivar la producció i el consum, com ja havia fet Juan Roig (propietari de Mercadona) dies abans, o les diferències de criteri en el final del drama del Banc de València fa pensar que aquest món, apartat del món valencianista i en mans del Partit Popular, comença a adonar-se de l’error de la seua actitud ja que generalment ha sigut poc activa en les justes reivindicacions que sempre hem liderat els nacionalistes valencians, des de fa un temps enquadrats dins de la Coalició COMPROMÍS.
Sobre tot això va pontificar el molt honorable Jordi Pujol, sempre de manera molt subtil i també de manera molt respectuosa, com sempre ha tractat els assumptes dels valencians, amb claredat, sense mitges tintes i acabant amb una crida a la mobilització ciutadana, política, social, empresarial i en definitiva de tots els valencians per a lluitar, cada u des del lloc que li pertoque, per a exigir el corredor mediterrani, eixa infraestructura que ens possibilitarà eixir del vagó de cua en el que estem dins de l’estat espanyol i dins d’Europa. I per això ens cal dir prou, a València, a Madrid, a Brussel·les i on calga i a qui calga: els valencians hem de tindre veu i presència pròpia en totes les institucions, sense tuteles i més de qui ens margina, no ens compren i no ens estima. Només podem superar la situació actual defensant els nostres propis interessos (qui ho farà per nosaltres?), trencant de forma definitiva amb el seguidisme estèril que han practicat alguns de manera sistemàtica. L’actitud immobilista (esperant que la pluja escampe) és una tàctica suïcida perquè mentre s’espera i no s’actua correm el perill ja no de continuar sent el vagó de cua, sinó de quedar-nos en l’estació per sempre i, a més, en una estació que igual com l’aeroport peatonal de Castelló acabarà sent una grotesca caricatura d’allò que vam poder ser.
* Portaveu del grup municipal BLOC de Benissa – Coalició COMPROMÍS